Skip to content Skip to footer

Història

DES DE 1933

Club Natació Manresa, un nou inici amb ADN històric

El 8 de juliol del 2013, davant la desaparició de l’originari Club Natació Manresa, un grup de persones entusiastes del món de la natació van fundar el Club Natació Minorisa, entitat esportiva sense ànim de lucre, com a nou club d’esports aquàtics des de les Piscines Municipals de Manresa.

Gràcies a aquell equip i el conjunt de socis i sòcies que li van donar suport, es va poder evitar que a la nostra ciutat desaparegués la possibilitat de practicar esport federat i de competició en natació, waterpolo, triatló i natació artística.

Amb l’objectiu de tornar a posicionar la ciutat de Manresa com a referència esportiva a la Catalunya central i al país, i enllaçar amb el millor llegat esportiu que mai ha tingut la nostra ciutat, l’assemblea de socis i sòcies del Club Natació Minorisa va aprovar la recuperació del nom històric “Club Natació Manresa”, que es fa efectiu la temporada 2021-2022.

Història de l'esport manresà

L’any 1955, el Club Natació Manresa va inaugurar la seva piscina coberta, la segona d’Espanya en aquella època, marcant un camí capdavanter que continuaria amb la construcció de la piscina olímpica, l’any 1970. L’ambició dels seus promotors van fer possible que en l’àmbit social, el Club Natació Manresa fos l’epicentre de l’oci i l’esport a la Catalunya Central durant dècades.

En l’àmbit esportiu, van arribar èxits molt importants: els nedadors Neus Panadell i Pere Balcells va participar als Jocs olímpics de Munic 1972; les nedadores Montserrat Majó i Rosa Estiarte, als Jocs de Montreal 1976; el nedador Jordi Carrasco va participar a Sidney 2000, i el triatleta Xavier Llobet, va competir a Atenes 2004.

Va ser en waterpolo on, des de Manresa, es va arribar al cim de l’esport mundial: Manel Estiarte, considerat el millor jugador de waterpolo de tots els temps, va participar als Jocs de 1980, 1984, 1988, 1992, 1996 i 2000; Gaspar Ventura, als de 1980; Albert Canal, 1984; Jordi Payà, als de 1988 i 1996; i Carles Sanz, el 1996. Va ser precisament als Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 on els manresans Manel Estiarte, Jordi Payà i Carles Sanz van fer història proclamant-se campions olímpics.