Història
Club Natació Manresa, ADN històric
Fundat el 7 dabril del 1933, el Club Natació Manresa és un dels clubs de natació més antics i de referència de la natació a Catalunya.
L’entitat compta amb més de 300 esportistes entre les diferents seccions (natació, waterpolo, triatló i natació artística), amb una escola esportiva especialitzada en la iniciació i la tecnificació dels esports aquàtics.
El Club Natació Manresa ha estat el bressol d’un dels millors esportistes de tots els temps: el Manresà Manel Estiarte Duocastella. Amb un palmarès mai igualat, és considerat una llegenda mundial, símbol universal del seu esport, del seu club originari, el Club Natació Manresa, i de la seva ciutat. Ha estat històricament el Club amb més esportistes olímpics de la ciutat (13) i l’únic amb campions olímpics (3): Manel Estiarte, Jordi Payà i Carles Sanz van guanyar l’or al waterpolo a Atlanta 1996.
En el marc dels actes del centenari de la Federació Catalana de Natació, el 9 de juny de 2021 es va organitzar a Manresa el partit internacional de les seleccions nacionals femenines de Catalunya i dels Estats Units de waterpolo davant les màximes autoritats del país i de la ciutat i retransmès en directe per Televisió de Catalunya. En aquell acte institucional es va inaugurar el nom de «Piscins Municipals Manel Estiarte i Duocastella» i es va recuperar oficialment el nom històric del Club Natació Manresa, amb un logotip nou dissenyat per Jordi Barris, que respecta l’escut original de forma triangular dissenyat pel primer president del Club Natació Manresa, Marc Casaponsa i Bausili.
L’any 2023, a la commemoració dels 90 anys de l’entitat, es crea el Mur dels valors del Club Natació Manresa. Fruit d’un procés participatiu obert, els esportistes, socis i socis i amics del Club Natació Manresa escolliran «respecte, esforç amistat i compromís» per ser els valors que més identifiquin el Club. Aquestes paraules han quedat, per sempre, marcades a la paret de les Piscines Municipals, al costat de l’escut, a la vista de tothom: esportistes, tècnics, àrbitres, famílies, afició…
Història de l'esport manresà
L’any 1955, el Club Natació Manresa va inaugurar la piscina coberta, la segona d’Espanya en aquella època, marcant un camí capdavanter que continuaria amb la construcció de la piscina olímpica, l’any 1970 . palmarès esportiu internacional.
Per recordar tot aquest arribada impressionant, l’any 2019 es va inaugurar la galeria dels esportistes internacionals i olímpics al primer pis de les Piscines Municipals, en un projecte liderat per Jordi Serracanta des de la regidoria d’Esports de l’Ajuntament de Manresa, que va comptar amb el suport de la Secretària General de l’Esport i la Federació Catalana. Foren convidats tots els esportistes olímpics del Club, en un acte memorable i emocionant.
A l’àmbit esportiu, la història del Club Natació Manresa compta amb èxits molt importants: els nedadors Neus Panadell i Pere Balcells van participar als Jocs olímpics de Múnich 1972; els nedadors Montserrat Majó i Rosa Estiarte, als Jocs de Montreal 1976; el nedador Jordi Carrasco va participar a Sidney 2000; el triatleta Xavier Llobet, va competir a Atenes 2004, i la nedadora artística Txell Ferré va participar als Jocs de París 2024 i va guanyar la medalla de bronze per equips.
Va ser a waterpolo on, des de Manresa, es va arribar al cim de l’esport mundial: Manel Estiarte, considerat el millor jugador de waterpolo de tots els temps, va participar als Jocs olímpics de 1980, 1984, 1988, 1992, 1996 i 2000; Gaspar Ventura, als de 1980; Albert Canal, 1984; Jordi Payà, als de 1988 i 1996; i Carles Sanz, el 1996.
Va ser precisament als Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 on els manresans Manel Estiarte, Jordi Payà i Carles Sanz van fer història proclamant-se campions olímpics en waterpolo.
